La targeta postal, a partir d’ara T.P., és de fet una targeta de cartró que en una cara (l'anvers) hi figura una imatge (pot ser fotografia, dibuix, il·lustració, etc.), amb una llegenda o sense ella, i a l'altra cara (revers), un comunicat, notícia, esdeveniment o propaganda, amb la corresponent data o època en que va ser feta, i a més el franqueig corresponent.
Es pot dir, doncs, que és una imatge que et parla i des de quina època va ser feta.

Normalment les T.P. estan fetes de cartolina brillant o mate, però s’han vist postals de fusta, alumini, plàstic, cuir, cel·luloide, i d’altres materials.

Com i a on naixen les primeres T.P.?
El bressol de l’edició de la primera postal es remunta a l’any 1865, en que el prussià Dr. Heinrich Von Stephan proposa a la Conferencia Postal de Karlsruhe del Regne de Prússia (actualment Alemanya), la creació d’una tarja de cartró de 12 x 16 cm. que portaria el segell postal imprès i al revers es reservaria per a una breu comunicació. La tarifa corresponent hauria de ser inferior a la d’una carta.

El Director de Correus de Prussia no va acceptar la proposta per “atemptar contra el principi secret de les comunicacions postals”. No obstant, la idea la van recollir els austríacs, concretament el Dr. Emanuel Hermann, i el primer d’octubre de 1869 la van portar a la pràctica, amb l’emissió de les primeres targetes postals del món, de mides 12 x 8,5 cm., amb l’anagrama Correspondenz-Karte i gravat a la part superior dreta un segell de 2 Kreuzers amb l’efígie de l’emperador Francesc Josep:

Primera Postal emesa al món, el primer d’octubre de 1869 pel correu austríac. Despatxada des d’Arad el 5 de novembre de 1869 i dirigida a Pesth, tant sols 34 dies després de ser emesa pel Correu de l’Imperi AustroHongarès.
Revers destinat per a la comunicació i sense imatge de la targeta postal de la figura anterior despatxada al mes d’haver-se implantat el nou sistema.

La novetat va causar sensació i va tenir gran èxit. Es va popularitzar ràpidament la seva difusió al tenir un cost de l’ordre de la meitat del d’una carta, i durant el primer mes es van vendre un milió i mig d’aquestes entero-postals. Un mes després edita Hongria. Segueixen Anglaterra, Suïssa i Alemanya al 1870; Canadà al 1871 i França i USA al 1873. Itàlia al 1874.

Les primeres T.P. d’Espanya conegudes, són editades l’1 de novembre de 1892 per Hauser y Menet (dos editors suïssos establerts a Madrid dos anys abans). Les seves primeres T.P. són GRUSS AUSS (Records de... o Salutacions de...). Poden trobar-se postals més antigues però són entero-postals, és a dir, amb el franqueig imprès i que no són objecte d’estudi en aquest llibre.

Les primeres T.P. de Catalunya són editades al 1893 per Hauser y Menet i mostren el Monument a Colón i Records de Barcelona:

A l’any 1905, la Dirección General de Correos, autoritza a dividir el revers de les T.P. en dues meitats separades per una línia vertical. La part esquerra es destina a CORRESPONDENCIA. La part dreta es destina al nom i l’ADREÇA del destinatari.

Èpoques de la T.P. per a la seva classificació:
Segons l’època d’edició, des de 1880 fins a finals de segle, s’anomenen PIONERES.
Des de 1900 fins a final de la Primera Guerra Europea (1918), es considera l’Edat d’Or de la T.P. D’aquesta data fins 1975, és la T.P. SEMI-MODERNA i des de llavors, són MODERNES. No obstant i de manera generalitzada, es consideren ANTIGUES les de format 14 x 9cm. i SEMI-MODERNES i MODERNES les de mides superiors.

Col•leccionisme
Arriba l’auge a partir de 1900 amb motiu de l’Exposició Internacional de Paris de 1899, que va donar un gran impuls a la difusió i afecció del col•leccionisme de T.P.s . D’aquí van nàixer les Societats Cartòfiles. És a França on arrela més el col•leccionisme, i on hi ha moltes més Societats Cartòfiles respecte a d’altres països. A primers del segle XXI, n’existeixen més de 200.
A Espanya, la única i actual Societat Cartòfila de l’Estat Espanyol, amb més de 26 anys d’història és el Cercle Cartòfil de Catalunya que fa difusió de les T.P.s a través de la seva REVISTA CARTOFILA.

Temàtica preferida
Si bé cada col•leccionista s’especialitza en els seus temes preferits, abunden sobre d’altres els que fan referència a la Guerra Civil Espanyola, Il•lustradors (Casas, Riquer, Camps, Utrillo, Apel•les Mestres, etc), publicitat, ciutats, pobles, marina, mercats, globus, transports, festes populars i molts d’altres pels quals la Cartofilia aporta als investigadors, estudiosos i autors de llibres, les imatges precises que necessiten per a les seves obres. D’aquí que les T.P. són una font inexhaurible de cultura i coneixement.

Preu de les T.P.
El parer general és que la T.P. circulada ha tingut el sobre-valor intrínsec d’haver fet la funció per la qual va ser creada. No obstant, el preu de la T.P. sense circular o sense escriptura, sol ser superior a l’usada. Es fa difícil la seva comparació i més en “postals singulars” perquè el preu ve moltes vegades determinat per el valor objectiu que li atribueix el propi col•leccionista (interès i escassetat). No obstant, es pot afirmar que a major nivell intel•lectual amb el consegüent major augment de la cultura de l’oci, es tradueix en un major nombre de col•leccionistes. La pèrdua o inutilització de postals a causa de trasllats, deteriorament per humitats, rosegadors, incendis, i principalment, per fongs i insectes (que s’alimenten de la cel•lulosa de la cartolina), fan de la postal un suport dèbil. D’aquí que el preu te tendència a l’alça, tant per la raresa com pel caràcter “irreemplaçable” del que representen.

On adquirir les T.P.
A tendes especialitzades, on es poden trobar altres col•leccionismes. A llibreries de vell o usat, a mercats, a subhastes organitzades “ad oc”, a convencions especialitzades o bé en trobades d’intercanvi, a Societats Cartòfiles. Actualment existeix un mercat emergent de compra i subhasta a través d’Internet.